Construint factors de protecció a les escoles

Crear un ambient segur a les escoles i un sentit de pertinença entre els infants és un primer pas important. Els atributs relacionats amb els professors i l’ambient que contribueixen a generar seguretat inclouen consistència, confiabilitat, previsibilitat, disponibilitat, honestedat i transparència. La seguretat també depèn de vincles segurs entre nens i adults. Les relacions positives entre mestre i alumne es faciliten amb respostes proactives de l’educador a les necessitats de l’infant: proporcionant motivació i ànims; establint instruccions clares, regles i limitacions a l’aula; implementant horaris predictibles; prestant atenció i elogiant el comportament prosocial; utilitzant una disciplina amb estratègies no aversives; fomentant el bon comportament i oferint suport i ocasions per a la comunicació (Hjemdal et al., 2011; Raver et al., 2008). En el cas del Jamie, les mesures preses per la seva mestra, l’Anne, li han permès accedir a recursos importants que poden ajudar-lo a afrontar la seva situació. L’Anne ha posat el Jamie en contacte amb els serveis de benestar infantil (la treballadora social), cosa que ha possibilitat que ell i la seva família accedeixin a un suport addicional que pot ajudar-los a superar l’adversitat i desenvolupar habilitats de resiliència.

A l’aula, els mestres han d’assumir el repte de bregar amb els efectes del trauma en el desenvolupament, el comportament i l’aprenentatge de l’infant, sense infligir-li dolor secundari (Zakszeski, Ventresco i Jaffe, 2017). Els infants necessiten un adult que pugui comprendre les seves experiències i pugui promoure la curació. Com hem assenyalat, crear un espai segur i afectuós que inclogui estratègies educatives no aversives, una gestió conductual positiva i relacions de suport és un primer pas crucial en el tractament del trauma. La manera com un mestre respon als problemes dels estudiants és molt important. Les respostes constructives requereixen que el mestre separi el comportament de l’estudiant de la seva persona; aquest enfocament pot connectar el mestre amb l’alumne i minimitzar el risc que l’infant se senti rebutjat o atacat. En el nostre estudi de cas, la resposta de l’Anne és separar el Jamie de la situació que genera el seu comportament. És a dir, el Jamie no és dolent, sinó que es comporta de manera inadequada en certes situacions. Aquest enfocament sense prejudicis és clau per construir una relació positiva i de confiança amb els estudiants que estan vivint una situació traumàtica.