Construint fortaleses

Les fortaleses ens permeten prosperar i créixer i són importants per a l’aprenentatge. Reconèixer el potencial únic de cada infant i treballar amb els estudiants per a què reconeguin les seves pròpies fortaleses individuals els pot ajudar a desenvolupar la resiliència. En el cas que hem vist, l’Anne se centra en els punts forts del Jamie, particularment en el seu amor i interès per la música, i això l’ha ajudat a reforçar l’autoestima. De fet, desenvolupar la confiança i el sentit d’eficàcia també és una font important de benestar i resiliència. El reforç, els elogis, els incentius i les estratègies de contenció són algunes de les eines que els mestres poden fer servir a l’aula per fomentar el sentiment d’autoestima dels estudiants. També s’ha descobert que els plans de suport conductual individual per a alumnes amb una actitud més desafiant o amb trastorns de conducta redueixen els comportaments disruptius i augmenten els comportaments prosocials i el compliment de les normes de convivència en els infants en risc (Reinke et al., 2014). Aquests plans consisteixen en procediments de reforç, pràctiques educatives i suport en l’entorn per reduir les conductes problemàtiques, augmentar les positives i afavorir el desenvolupament socioemocional.

L’aprenentatge social i emocional també és molt important per als infants que afronten adversitats i traumes, ja que potencia l’autoconsciència i les habilitats per gestionar el comportament i les emocions. Els incidents quan els infants es desborden emocionalment a l’aula poden ser una ocasió per ensenyar-los estratègies alternatives i ajudar-los a decidir com abordar millor el problema en el futur. En el nostre estudi de cas, l’Anne ha utilitzat tècniques de gestió conductual positives i proactives, com la respiració controlada, per ajudar el Jamie a desenvolupar la capacitat de gestionar els seus propis comportaments. Aquest és un exemple de construcció de fortaleses, que ha permès al Jamie exercitar habilitats importants que l’ajuden a calmar-se quan se sent angoixat, confós i enfadat. També es pot establir un «racó de la calma» a l’aula, és a dir, una àrea positiva i tranquil·la equipada amb materials suaus i relaxants que ajuden l’estudiant a controlar les pròpies emocions i evitar les tasques o situacions que li causen frustració o sobreestimulació.

Finalment, incloure l’alumne en la presa de decisions i donar-li el poder i el control apropiats sobre les seves circumstàncies també pot ser beneficiós i promoure un sentit d’empoderament en l’infant. Aquest enfocament col·laboratiu i participatiu per a la resolució de problemes també pot ensenyar als joves estratègies efectives d’afrontament i pot contribuir a millorar la seva autoestima i autoeficàcia. Cal destacar que els adults que treballen amb infants exposats a traumes poden tenir un paper molt important per ajudar-los a aprendre i gestionar les emocions. L’escolta activa i la correcta identificació de les emocions poden establir les bases perquè els infants desenvolupin la seva competència social i emocional, que al seu torn els permet regular els propis comportaments i emocions (Williams et al., 2018).