L’assetjament escolar i l’assetjament en línia poden tenir moltes conseqüències negatives en diferents àmbits de la vida la infància (Casper i Card, 2017; Gini et al., 2018; Gini i Pozzoli, 2013; Reijntjes et al., 2010):

En resum, ser victimitzat augmenta la probabilitat d’una adaptació psicosocial deficient, tant a curt termini (quan es produeix l’assetjament) com a llarg termini (més endavant en la vida). Com hem vist en la història inicial, «el Danny sovint torna a casa trist i ansiós, sovint té mal de cap i mal de panxa, i últimament ha perdut les ganes de sortir i divertir-se».

Com el Danny, altres infants poden intentar escapar-se de l’assetjament evitant les interaccions socials, canviant d’escola o abandonant-la i, en casos extrems, poden autolesionar-se o intentar suïcidar-se.

En Danny sovint torna a casa trist i molest, amb freqüents mals de cap i mal de panxa.

Paraules de Flavia, víctima de l’assetjament i el ciberassetjament:

“Massa patiment, massa dolor, l’un lligat a l’altre com els vagons d’un tren. En aquell període vaig començar a perdre lucidesa i, en moments de màxima desesperació, a dubtar de mi mateix, dels meus ideals i del meu valor.

[…] L’enemic era invisible, amagat darrere dels teclats dels telèfons mòbils, als passadissos de l’escola o als carrers plens de res del meu barri. Les burles cruels […] eren a l’agenda […] i després vaig pensar que l’aïllament era l’única solució possible”.