En el marc de la prevenció és on probablement més habilitats i coneixements hi podrem aportar com a docents. Segurament molts docents ja esteu treballant en una línia que afavoreix la prevenció de l’abús sexual però cal dotar de intencionalitat i amb una mirada de protecció aquelles accions, projectes e intervencions que poden ser preventius. En aquest enllaç et suggerim alguns materials d’accés lliure per a treballar el tema amb alumnat de diverses edats.

En el cas de l’Elena, per exemple, podem observar com la realització de una formació sobre sexualitat i reproducció li permet connectar de manera adequada la vivència de l’abús sexual i situar-ho com una relació no saludable ni normalitzada.

Treballar des d’una perspectiva basada en el bon tracte, els drets dels infants, l’accés a una educació sexual afectiva de qualitat així com l’abordatge explícit de l’abús sexual infantil constitueixen pilars bàsics i necessaris per establir aquest clima de prevenció i protecció.

Tant a nivell europeu com nacional hi han diverses  organitzacions especialitzades en l’abordatge de l’abús sexual infantil que han desenvolupat propostes, programes i materials dirigits a la prevenció, adients per a diferents edats. A continuació, et proposem consultar dues pàgines web d’àmbit europeu, però t’animem també a consultar els recursos disponibles a nivell nacional :

• Campanya 1 de cada 5 del Consell d’Europa.
• Materials del projecte europeu “Breaking the silence together”

Com pots millorar la prevenció de l’abús sexual infantil en l’aula i en la teva escola? Quines coses estàs fent ja que, dotades amb l’intencionalitat adequada, podrien ser preventives? Què pots millorar o incloure en el teu dia a dia per desenvolupar aquesta cultura de prevenció i protecció?

Pots veure alguns comentaris dels que ja han realitzat aquest curs fent clic en els globus

I aquí hi ha alguns comentaris de víctimes d’abús sexual a la infància que molt valentament ens han explicat què els hauria agradat que fes l’escola:

Bé, el primer que podrien haver fet és tenir una mínima sintonia amb els sentiments de les persones que estàvem allà, no? (…) És clar, perquè encara que no sàpiguen quin és el teu problema, al menys que et passin la mà per l’esquena i et diguin “ostres, avui tens un dia” xungo “, no?”. Doncs ja està, encara que no arribis a verbalitzar el problema, el primer pas ja el tens. Perquè jo, durant molts anys no sabia ni pensar que tenia dret a tenir un mal dia o que em sentia malament …

Quan vaig estar a l’escola de monges tot era com molt “de nenes”, molt pausadet, molt tranquil. I això a mi em costava molt. Em sentia molt fora perquè a mi el que m’agradava era jugar i saltar (…) I em passava molts dies que no jugava i a l’hora de pati intentant no plorar. De vegades em venien les llàgrimes als ulls i em sentia molt sola, no? I jo no recordo que mai cap professora vingués a preguntar-me… O a insistir. Aquest silenci emocional, que ningú et vingui a veure… per què jo no jugava o per què estava trista. A la fi, el de menys és el per què, perquè si a ningú l’importa que estiguis trist, difícilment et podran donar suport amb un problema d’abús sexual o de qualsevol altre tipus.

Un dia jo estava a la fila de l’escola i estava sola enrere i no podia aguantar-me les llàgrimes i vaig començar a plorar i quan entrava, el meu tutor un dia em va parar. I em va preguntar què em passava, i jo li vaig dir, res res. Tens algun problema a casa? És que t’han renyat els teus pares? T’han castigat? No, no. I em va deixar. I llavors tot hauria canviat si en aquest moment en lloc de preguntar-me davant de tots els nens que estaven passant a la banda d’altres professors, perquè això va ser al hall de l’escola a l’hora de l’entrada que estan veient i jo l’únic que no volia era que em veiessin plorar. Si m’hagués cridat de nou a part al despatx o haver esperat al final de la jornada i m’hagués preguntat (…) És a dir, preguntar directament. Preguntar si estàs patint algun tipus d’abús sexual. O sigui, aquesta pregunta no es fa. Ningú la fa. És una cosa súper senzilla i si a mi em diu això jo, li hagués explicat tot i no sé què hauria passat si tenien o no tenien protocol o què haurien fet, però sí que la cosa hauria canviat

Sí que és veritat que des de l’institut van trucar a la meva mare, per dir-li que estava tenint moltes faltes, que m’escapava que no anava a classe. I que havia absentisme per part meva, però ja està. La meva mare el que va fer va ser espantar-se, renyar-me  i ens vam mudar de Barcelona a Granada per canviar l’ambient amb el qual em movia, però des de l’institut no van suggerir o investigar o no si estava passant alguna cosa darrere d’aquest comportament és a dir no va es va fer això… sabien el que passava? Podia estar ocorrent alguna altra cosa?

Sí, crec que l’escola podria haver fet molt si es treballés en equip. És a dir, si es treballés amb el coneixement de l’entorn en què jo vivia. Tenint dades, coneixent, sabent, observant, jo crec que sí, la meva mare mai va anar a l’escola, mai va anar a una reunió, això ja és un indicador d’alguna cosa.