L’assetjament és un fenomen complex: la millor manera d’abordar-lo en la seva complexitat és evitar un enfocament d’emergència que només tingui com a objectiu tractar el problema quan està succeint. D’una banda, és important intervenir de manera ferma i ràpida quan es produeix un episodi greu d’assetjament escolar. D’altra banda, no obstant, és crucial adoptar una perspectiva principalment preventiva i educativa (Espelage, 2015; Smith, 2020). El benefici d’aquest enfocament és doble:

1. Permet restablir la convivència «normal» dins de l’aula quan es resol un cas d’assetjament.
2. Permet evitar que els problemes es tornin més greus quan el fenomen encara no ha sorgit.

De manera similar al que has après en relació amb les mesures d’intervenció en episodis d’assetjament escolar, la prevenció i l’educació contra l’assetjament escolar també poden funcionar en diferents àmbits. En cada àmbit, les persones educadores poden tenir un paper clau, treballant braç a braç amb la resta del personal escolar, l’alumnat i les famílies.

En quina mesura està present cadascuna de les següents accions a la teva escola?

L’escola

La classe

L’estudiant assetjat

La família i la comunitat

Activitat De Reflexió

En l’acció preventiva, el nostre repte com a mestres i educadors és fer que l’assetjament escolar sigui «poc guai», que no resulti atractiu. Cal temps i esforç però podem fer-ho, pas a pas. Podríem començar estimulant el debat entre l’alumnat sobre què és l’assetjament escolar, de manera que tots entenguin per què no està bé o no és normal. Llavors podríem encoratjar-los perquè es donin suport i es cuidin els uns als altres. En aquest esforç, és primordial actuar sempre com a models positius en les relacions amb els altres a l’escola (estudiants, professorat, PAS i famílies).

Com podries fomentar una cultura d’aula en la qual l’alumnat mostri amabilitat, acceptació i inclusió? Intenta pensar en formes concretes, fins i tot petites accions diàries, per fer-ho.