Què és la resiliència?

La resiliència s’ha definit com «el procés d’adaptar-se bé davant l’adversitat, el trauma, la tragèdia o fins i tot fonts importants d’estrès» (American Psychological Association, 2014). Es pot considerar com la capacitat de recuperar-se de l’adversitat i és essencial per promoure el funcionament i el benestar dels infants que han patit traumes. En altres paraules, la resiliència es relaciona amb la capacitat de fer front a circumstàncies desafiants, aconseguir resultats positius malgrat els fets traumàtics i evitar l’exposició a factors de risc (Brooks, 2006; Masten, 2014).

Un requisit essencial per a la resiliència és la presència de factors protectors que ajuden a promoure resultats positius o reduir els resultats negatius (Fergus i Zimmerman, 2005). La teoria de la resiliència se centra en les fortaleses en lloc de les mancances; es basa en la comprensió del desenvolupament saludable i els bons resultats, tot i l’exposició a l’adversitat (Masten, 2001).

La resiliència és complexa i està determinada per una varietat de factors individuals (tant biològics com psicològics), així com per factors socials i culturals que interactuen entre si i influeixen en les respostes a situacions adverses de la vida (Masten, 2014). La resiliència, per tant, pot involucrar trets personals, com la personalitat o condicionants genètics que ajuden a ser més o menys resistents a l’estrès. No obstant això, els processos conductuals i socials també són molt importants per ser resilients, especialment l’habilitat d’accedir als recursos disponibles i d’interactuar bé amb altres persones del propi entorn. La resiliència, especialment en la infància, està profundament arrelada en les relacions positives amb altres persones que poden aportar una sensació de seguretat emocional, un espai per al desenvolupament d’habilitats i un creixement saludable (Southwick et al., 2014). Els serveis de suport per a les persones que pateixen adversitats també són importants: els recursos d’alta qualitat (per exemple, els serveis de salut mental, benestar social i educatius) poden proporcionar oportunitats per a la recuperació i el desenvolupament d’habilitats, fins i tot davant d’un trauma continuat (Ungar, 2013).